“El setzè dia del dotzè mes de 1591, va tenir lloc una espectacular desfilada militar al Japó, quan el senyor de la guerra governant, Toyotomi Hideyoshi (1537-1598), va tornar a la capital d’una expedició de caça a les províncies.”
Així comença l’article científic de la investigadora ICREA de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rebekah Clements, en el que descriu l’entrada a Kyoto amb milers de conills, guineus, cérvols, ocells i altres animals penjats sobre bastons després d’una expedició de caça en terres coreanes. Durant la guerra que en va seguir, hi va haver més desfilades a Kyoto, però aquesta vegada el que s’exhibia eren despulles de civils i combatents xinesos i coreans.
Caps, orelles i nassos d’homes, dones i criatures com a mostra dels èxits de les tropes de japoneses, que el 1592 havien envaït Corea, amb l’objectiu de després conquerir la Xina, iniciant un d’un dels conflictes mundials més grans del segle XVI: la Guerra d’Imjin, que es va allargar fins al 1598.
Malgrat que les desfilades militars han estat habituals en les guerres de tots els temps i arreu el món, i encara ho són ara en temps de pau com a símbol de poder, la violència extrema i la deshumanització que van caracteritzar les desfilades japoneses del segle XVI ens esgarrifa des de la nostra mirada del segle XXI.
De fet, aquestes pràctiques ara execrables no les trobem únicament entre els militars japonesos. Durant la Guerra d’Imjin, les forces xineses i coreanes també van prendre el cap i orelles dels enemics derrotats. I més tard, les societats indígenes amazòniques i les del sud-est asiàtic i melanèsies o les tropes militars de la Gran Bretanya, França, Alemanya o els Estats Units en conflictes fins ben entrat el segle XX han capturat i exhibit trofeus humans.