Un trencaclosques prehistòric: què ens expliquen dos rinoceronts de fa 200.000 anys?

Reconstruir el passat és com completar un trencaclosques del qual només conservem algunes peces. Si reculem uns 200 anys, fins a la industrialització a Catalunya, tenim documents, testimonis escrits i fotografies que ens ajuden a entendre com es vivia aleshores. Si anem uns 2.000 anys enrere, fins a l’època romana, encara disposem de textos, edificis i objectes. Però, i si ens remuntem a la prehistòria, fa 200.000 anys? Com més enrere anem en el temps, menys peces del trencaclosques conservem i més difícil és interpretar-les. 

De vegades, però, apareixen troballes que ens ajuden a omplir alguns buits del passat, a revisar allò que donàvem per fet o, fins i tot, a descobrir aspectes de la història del territori que fins ara desconeixíem. És el cas de la cova de les Teixoneres, a Moià, on investigadors de l’IPHES-CERCA i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han recuperat dos esquelets de rinoceront estepari (Stephanorhinus hemitoechus) de fa uns 200.000 anys, els únics documentats fins ara a la península Ibèrica. Només se’n coneixen tres casos similars a Europa, a Alemanya i Itàlia. Al projecte, amb Jordi Rosell com a investigador principal, hi participa Florent Rivals, professor d’investigació ICREA a l’IPHES.

Ambdós esquelets presenten un extraordinari grau de conservació. Ens hem d’imaginar dos grans rinoceronts adults –un més jove que l’altre– d’una tona i mitja de pes i uns dos metres d’alçada. Segons estudis previs, explica l’equip, el comportament d’aquests animals no sembla estar relacionat amb les seves visites a les coves. Per tant, què els va dur fins allà dins?

“No sabem encara com van arribar aquests animals a l’interior de la Cova, però tenim algunes hipòtesis”, explica Florent Rivals. Alguns ossos presenten connexió anatòmica, és a dir, conserven la posició relativa que tenien al cos. Aquesta pista clau indicaria que els cossos van arribar a la cova molt abans de començar a descompondre’s. A més, s’han trobat algunes eines de pedra tallada al seu voltant, així com ascles —fragments de pedra despresos durant la talla— i el fragment d’una punta trencada fet en os, que representa un tipus d’eina sense precedents en aquest període. Podrien haver estat víctimes dels nostres avantpassats?

“Aparentment, els esquelets no presenten marques que permetin determinar si van ser introduïts a la cova per humans o carnívors, de manera que podrien correspondre a una acumulació natural. Una neteja més profunda de les restes per part de l’equip de restauració de l’IPHES-CERCA ens permetran estudiar-ho amb més detall”, explica Florent.

Els investigadors apunten una altra possibilitat: que els animals hi entressin atrets per alguna mena de trampa natural, com un toll d’aigua, o que hi caiguessin sense voler, tot i que les investigacions fetes fins ara no permeten identificar-ho.

Tant la Cova de les Teixoneres com la seva veïna, la Cova del Toll, són conegudes en el món de la paleontologia i la paleoecologia perquè han conservat restes d’una gran diversitat d’animals, des de mamuts fins a cabirols. Aquestes es troben enterrades en diferents estrats de sediments, que es van acumulant al llarg del temps. Com més profund és un estrat, més antic acostuma a ser; en canvi, els més superficials solen ser més recents. Això permet als investigadors situar les restes en el temps i estudiar com han canviat la fauna i els ecosistemes al llarg de milers d’anys.

El rinoceront estepari comença a ser abundant als jaciments d’Europa fa 500.000 anys i va desaparèixer fa uns 20.000 anys, amb l’arribada dels freds intensos del Darrer Màxim Glacial. “En estrats més moderns trobem restes de rinoceronts associats als campaments dels neandertals”, afegeix Florent, “Però es tracta del rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis). La presència del rinoceront estepari als estrats inferiors ens indica que hi va haver una successió de canvis climàtics entre els 200.000 i els 75.000 anys prou acusats per provocar una substitució d’animals relativament temperats per altres formes més adaptades al fred”.

Excavant en estrats superiors, l’equip està recuperant una altra peça del puzle de la prehistòria a Catalunya: les restes d’una foguera de fa 40.000 anys, amb fragments d’animals menjats i algunes eines. Un indici que la cova va acollir també poblacions neandertals fins 4.000 anys abans que aquesta espècie humana desaparegués. Segons explica l’equip de recerca, la indústria lítica que s’ha trobat és molt semblant a la dels estrats inferiors, fet que indica que els neandertals van ser capaços d’adaptar-se als diferents esdeveniments climàtics de la prehistòria sense canviar molt la seva tecnologia.

Dos rinoceronts, un fogar neandertal i mil·lennis d’història concentrats en una mateixa cova. Les Teixoneres són una finestra a un món desaparegut, i cada nova troballa ens ajuda a completar el trencaclosques d’un passat llunyà. Potser, entre les restes que encara amaga la cova, hi ha la peça que falta per resoldre el misteri de com hi van arribar els dos grans herbívors.