Desxifrar el que és estrany per comprendre el que és general

El coneixement científic avança més sovint del que pensem per camins inesperats. Una via clàssica és la serendipia, el fenomen segons el qual es produeixen troballes de forma accidental. Un exemple és el descobriment de la penicil·lina, el primer antibiòtic eficaç, l’any 1928, quan, una mala praxi al laboratori, va provocar que un fong contaminés un cultiu bacterià, donant la clau per inhibir el creixement de gran part d’aquests microorganismes. Altres avenços arriben per vies que poden semblar secundàries, però que, en realitat, tenen un gran impacte. Avui us volem parlar de com l’estudi de les malalties poc freqüents poden contribuir decisivament al coneixement general de la biologia i la medicina.

Un exemple recent es troba a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), a Barcelona. Allà, l’equip liderat per la doctora Aurora Pujol, metge genetista i Professora ICREA, ha identificat el gen responsable d’una malaltia minoritària encara sense nom. Aquesta és la dotzena malaltia rara que ha descobert el grup i que el consolida com un dels equips líders en genòmica clínica a escala mundial.

La importància del descobriment va més enllà del diagnòstic individual: permet entendre mecanismes essencials del funcionament cerebral, ajudant a tractar tant trastorns poc freqüents com patologies més comunes. L’equip de Pujol està especialitzat en malalties neurometabòliques, trastorns genètics causats per errors en el metabolisme que afecten el sistema nerviós. En aquests casos, el cos no transforma correctament els aliments en energia ni elimina deixalles, cosa que provoca l’acumulació de substàncies tòxiques o manca de combustible per al cervell. La majoria dels casos es detecten durant la infància, fet que ressalta la necessitat d’un diagnòstic precoç.

Proteïnes clau pel funcionament cel·lular 

En aquest estudi, els científics han identificat mutacions en el gen RPS6KC1, responsable de sintetitzar una proteïna de la família RSK. Les proteïnes RSK són essencials per al creixement cel·lular, la proliferació, i molt especialment, per al neurodesenvolupament. Tot i que els errors de funcionament d’aquesta família de proteïnes tenen un paper conegut en un enorme ventall malalties, des del càncer a la discapacitat intel·lectual, se sabia molt poc sobre el rol concret de RPS6KC1. En biologia, passa sovint que només descobrim un procés quan falla: és per això que aquests defectes genètics tenen la clau per a entendre millor el cervell.

Una dificultat afegida és que aquesta malaltia afecta poquíssims nens. Per això és imprescindible la cooperació internacional. En aquesta investigació han participat centres i hospitals d’Espanya, Estats Units, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, Iran, Finlàndia, Estònia, Pakistan i Turquia, en un esforç global per identificar casos addicionals i corroborar la relació entre les mutacions i els símptomes clínics. Els casos complementaris al pacient inicial de l’Hospital de Bellvitge, la família del qual va col·laborar activament, van ser localitzats gràcies a GeneMatcher, una plataforma en línia que connecta metges i investigadors arreu del món. Fins ara, s’han identificat 13 persones de vuit famílies sense relació entre elles, totes amb alteracions en aquest gen.

Aquest treball exemplifica el valor del treball conjunt entre recerca biomèdica i clínica assistencial. Una altra part fonamental ha estat el finançament, a partir dels fons públics de l’Institut de Salut Carlos III, del programa IMPaCT Genòmica i de la Marató de TV3 de Malalties Minoritàries. 

A més de la cooperació i el finançament, les noves tecnologies han estat determinants. El descobriment, publicat recentment a l’American Journal of Human Genetics, ha estat possible gràcies a l’aplicació de metodologies avançades de genòmica clínica i eines computacionals desenvolupades per l’equip d’IDIBELL. Aquestes tècniques permeten identificar variants causals amb més eficàcia, ampliar el coneixement sobre malalties poc conegudes i, molt important per les famílies afectades, reduir el temps de diagnòstic, fet que contribueix a una societat més justa i igualitària. Tot i que hi hagi pocs pacients afectats, les famílies tenen el mateix dret a una atenció sanitària de qualitat.

La recerca en trastorns poc freqüents pot tenir un impacte molt més ampli del que es podria esperar. Comprendre els mecanismes d’una malaltia rara no només beneficia els afectats directament, sinó que permet entendre processos bàsics del cervell i obre portes a nous tractaments aplicables a patologies més comuns. L’esforç científic, la tecnologia i la cooperació global converteixen obstacles en oportunitats de coneixement.

En definitiva, la història de la descoberta de RPS6KC1 il·lustra els camins inesperats que sovint segueix la ciència. Tal com amb Fleming i la penicil·lina, quan es detecta un fenomen desconegut, la combinació de curiositat, rigor i col·laboració pot transformar una observació en un avenç que millora la vida de moltes persones i expandeix el coneixement humà. La ciència no només avança per hipòtesis prèvies, sinó també per la capacitat de detectar i comprendre allò que sembla estrany o anecdòtic.