Trofeus humans a la guerra

“El setzè dia del dotzè mes de 1591, va tenir lloc una espectacular desfilada militar al Japó, quan el senyor de la guerra governant, Toyotomi Hideyoshi (1537-1598), va tornar a la capital d’una expedició de caça a les províncies.”

Així comença l’article científic de la investigadora ICREA de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rebekah Clements, en el que descriu l’entrada a Kyoto amb milers de conills, guineus, cérvols, ocells i altres animals penjats sobre bastons després d’una expedició de caça en terres coreanes. Durant la guerra que en va seguir, hi va haver més desfilades a Kyoto, però aquesta vegada el que s’exhibia eren despulles de civils i combatents xinesos i coreans.

Caps, orelles i nassos d’homes, dones i criatures com a mostra dels èxits de les tropes de japoneses, que el 1592 havien envaït Corea, amb l’objectiu de després conquerir la Xina, iniciant un d’un dels conflictes mundials més grans del segle XVI: la Guerra d’Imjin, que es va allargar fins al 1598. 

Malgrat que les desfilades militars han estat habituals en les guerres de tots els temps i arreu el món, i encara ho són ara en temps de pau com a símbol de poder, la violència extrema i la deshumanització que van caracteritzar les desfilades japoneses del segle XVI ens esgarrifa des de la nostra mirada del segle XXI.

De fet, aquestes pràctiques ara execrables no les trobem únicament entre els militars japonesos. Durant la Guerra d’Imjin, les forces xineses i coreanes també van prendre el cap i orelles dels enemics derrotats. I més tard, les societats indígenes amazòniques i les del sud-est asiàtic i melanèsies o les tropes militars de la Gran Bretanya, França, Alemanya o els Estats Units en conflictes fins ben entrat el segle XX han capturat i exhibit trofeus humans.

Però la recerca de la Rebekah Clements posa el focus en una pràctica diferenciadora al Japó, que mantenia aquestes relíquies després de les batalles i les transportaven durant centenars de quilòmetres per a exhibir-les davant dels seus compatriotes. De fet, l’obtenció de trofeus humans era una pràctica institucionalitzada al Japó, amb segles d’antiguitat, i que no només s’exercia contra víctimes estrangeres, sinó també contra insurrectes nacionals, com mostra la imatge que encapçala aquest article, i que es mostra sencera aquí sota. 

Amb les desfilades brutals de finals del segle XVI, Toyotomi Hideyoshi, samurai i senyor feudal japonès, buscava reforçar el seu lideratge en un moment en què la seva estratègia militar havia estat criticada pels seus competidors. Més de mig segle abans de la Guerra d’Imjin, els carrers de Kyoto van exhibir el cap d’un altre samurai, Taira no Masakado, que s’havia rebel·lat contra el govern central i l’emperador Suzaku fins al punt d’autoproclamar-se nou emperador. 

Entre els samurais, la classe guerrera Japonesa, la caça i la presa de trofeus humans eren un signe de l’autoritat d’un governant, una manera d’identificar els éssers vius que tenia dret a explotar i castigar. Lluny de veure-les com atrocitats, amb aquestes pràctiques els governants japonesos volien mostrar rectitud i aptitud per governar. Les desfilades eren, doncs, un ritual macabre en el qual la caça d’animals simbolitza l’enemic i l’enemic és també deshumanitzat i les parts del seu cos es converteixen en trofeus de guerra.

Els cossos dels animals capturats i exhibits públicament l’any 1591, explica la investigadora ICREA, ja simbolitzaven els seus enemics coreans a punt de ser derrotats. I més endavant, durant la guerra, els trofeus animals i humans eren en ambdós casos una mostra del poder dels governants japonesos sobre les vides de persones i animals a les regions ocupades de Corea i la Xina. 

En aquell moment, influenciada pel budisme japonès premodern, en la societat japonesa els límits entre els humans i els animals no estaven tan definits com en l’actualitat. D’aquesta manera, aquest desdibuixament dels límits van reforçar el simbolisme de les desfilades.

Després de l’èxit de la primera invasió de Corea, Hideyoshi va fer enterrar les restes de més de desenes de milers de militars i civils coreans en un monument del temple Hokoji a Kioto amb la celebració d’un ritual budista. Però finalment la Guerra d’Imji va acabar amb la derrota de les tropes japoneses que van retirar-se de les terres ocupades el desè mes lunar de 1958. Hideyoshi havia mort unes setmanes abans.