L’economia no para de créixer… però, per a qui? Respon Jan Eeckhout

Jan, l’economia global sembla créixer sense parar, les borses baten rècords en les últimes dècades. Vol dir això que l’economia va millor que mai?

Una de les idees centrals de la meva recerca és precisament posar en dubte aquesta associació entre el creixement de la borsa i el benestar econòmic general. La resposta és no: són conceptes que estan relacionats, però no són el mateix. La borsa reflecteix els beneficis esperats en el futur d’unes quantes empreses, però aquests beneficis no necessàriament afecten igual de positivament altres sectors, com el mercat laboral o les start-ups.

És clar, la borsa en el fons representa a unes poques empreses. Com hem arribat a aquest punt, en el qual unes poques empreses dominen mercats i polítiques a escala global? Què ha passat? 

Aquesta és una de les grans preguntes, i la resposta no és senzilla. Una part de la resposta té a veure amb les polítiques de competència, però amb això només expliquem una petita part del fenomen. 

El factor determinant han estat els canvis tecnològics que s’inicien a partir dels anys vuitanta amb la revolució digital. Aquestes tecnologies han generat creixement, eficiència i benestar, però alhora han creat economies d’escala, que han afavorit posicions dominants i monopolístiques.

Com més gran és una empresa, més eficient pot ser, més baixos són els seus costos, i més difícil és que hi hagi competidors. Amazon n’és un exemple: operar a gran escala li permet vendre molt més barat que qualsevol competidor. El resultat és que si altres empreses volen entrar al mercat no poden competir. I el mateix passa amb les empreses que lideren les xarxes socials. Tot és un problema d’escala.

Parles de les grans empreses, però, tot i això, si fem cas de les notícies, sembla que també vivim en una explosió de start-ups. És realment així?

Em sap greu dir que és més una percepció que una realitat. Moltes de les grans empreses actuals van néixer com a start-ups—Google, Facebook o Apple—, però actualment ja no vivim una explosió d’aquest tipus d’empreses.

Si mirem les dades, als anys 80 les start-ups representaven un 14% del total d’empreses; avui en són només el 8%. Fins i tot a Silicon Valley, la meca de les start-ups tecnològiques, n’hi ha menys i també és més difícil que tinguin èxit. 

Les grans empreses dominen els mercats i deixen poc espai a la competència o, fins i tot, l’absorbeixen comprant les start-ups que funcionen millor o tenen més potencial.

Quins efectes té aquesta concentració de poder econòmic en la vida quotidiana de la gent? I especialment en els salaris i les condicions laborals?

Les empreses monopolístiques es queden amb una gran part del pastís i els efectes en el mercat laboral són molts. D’una banda, des dels anys vuitanta del segle passat, a efectes reals els salaris no han crescut massa. Aquesta és una de les paradoxes de la nostra economia: tot i que les empreses són més productives i tenen més guanys, els salaris ja no creixen d’acord amb aquests beneficis. A més, augmenta la desigualtat salarial entre els sectors que sí es beneficien d’aquestes tecnologies i les que d’alguna manera en queden fora.

D’altra banda, hi ha menys dinamisme empresarial perquè hi ha menys competència real. Les empreses que dominen els mercats no tenen la necessitat de canviar per adaptar-se a situacions noves i tenen pocs riscos de desaparèixer. 

I encara voldria posar el focus en una altra paradoxa. Tenim la sensació que aquestes empreses que guanyen tants i tants diners ho fan en serveis com el buscador Google o Instagram, que percebem com a gratuïts. La realitat és que paguem amb dades i a través de la publicitat. I de fet, aquesta doble entrada de recursos, per part dels individus i de les empreses que volen arribar a aquests individus, reforça encara més les seves posicions monopolístiques.

Podem canviar aquesta tendència i d’alguna manera “restaurar” l’economia? Es pot reduir aquesta desigualtat econòmica o és una conseqüència del sistema capitalista?

Sí, es pot canviar. I la millor manera és òbvia, amb l’aplicació de polítiques que fomentin la competència entre empreses dominants. Al seu torn, aquestes polítiques poden tenir efectes directes sobre les polítiques socials i contribuir a reduir la desigualtat i augmentar el nivell de renda dels treballadors. 

També es poden aplicar polítiques d’interoperabilitat, un concepte que del món de la computació, i que vol dir que diferents empreses poden utilitzar una mateixa tecnologia o infraestructura. Per exemple, en el sector de la telefonia: si una empresa nova hagués de construir tota la xarxa d’antenes, evidentment, mai podria entrar al mercat.  A Europa, la regulació permet que els competidors facin servir la xarxa existent a canvi de pagar una mena de “lloguer”. Per aquest motiu, el preu que paguem els consumidors per la telefonia mòbil és dues o tres vegades més barata que als Estats Units, on només tres o quatre empreses dominen el mercat. A Europa hi ha entre 100 i 150 companyies operant amb la mateixa infraestructura. 

No es tracta tant d’un debat entre capitalisme o comunisme, com d’una qüestió més tècnica, en la qual les institucions juguen un paper important amb la implementació de polítiques que regulen els mercats i distribueixen els beneficis del creixement.

Mirant cap al futur, quin impacte creus que tindran les noves tecnologies d’intel·ligència artificial?

Encara no ho sabem del tot, però sens dubte és una tecnologia de gran escala. Requereix inversions elevades en centres de dades, que funcionen gairebé com les fàbriques de la segona revolució industrial de fa 120 anys: consumeixen molta energia i molta aigua. Aquestes “fàbriques” són molt costoses, cosa que afavoreix l’aparició de posicions monopolístiques.

També hi haurà grans canvis en el mercat laboral. Sí, les feines canviaran i algunes desapareixeran, però hi haurà noves oportunitats, malgrat que encara no sabem quines.

El que em preocupa, una vegada més, és la concentració de la riquesa en poques mans. No sé si sabrem revertir-la.

I no podem acabar sense demanar-te si coneixes a algun altre investigador/a ICREA que treballi en els efectes de la concentració del poder empresarial.  

Doncs el Massimo Mota, la seva recerca també tracta els efectes de les pràctiques empresarials sobretot pel que fa al comportament de les plataformes digitals i les intervencions públiques.