Un equip internacional coliderat per l’investigador ICREA Iñaki Martín de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) ha descobert un patró en l’ADN de les cèl·lules tumorals que és únic per a cada tumor. Aquesta signatura no només permet identificar diferents tipus de càncer, sinó també com ha evolucionat el tumor en un pacient concret; per tant, aquest patró és una mena de codi de barres totalment personalitzat de la malaltia.
Aquest codi de barres tumoral es construeix mesurant el grau de metilació de l’ADN, és a dir, identificant un seguit d’interruptors químics que les cèl·lules del nostre cos utilitzen per a activar o desactivar gens.
Amb gairebé 2.000 mostres de càncers de la sang, de diferents tipus de leucèmies i limfomes, i també de mieloma múltiple, els investigadors han observat que aquest patró de metilació és únic per a cada tipus de tumor, i que també permet saber l’antiguitat i el ritme de creixement del càncer.
Per a poder llegir aquests codis de barres, l’equip internacional coliderat per l’Iñaki Matín a Barcelona i l’investigador Trevor Graham de l’Institut de Recerca del Càncer de Londres, han creat una eina anomenada EVOFLUX que, a partir d’una petita mostra del tumor, permet entendre l’evolució del càncer en un pacient concret.
Han vist, per exemple, que en alguns casos es formen “subclons”, uns grups de cèl·lules canceroses que evolucionen de manera diferenciada i que permeten identificar no només diferències en un mateix càncer, sinó fins i tot quan neixen múltiples tumors independents.
A més, en aquests codis de metilació de l’ADN també han vist que els tumors més agressius són els que creixen més ràpidament al començament de la malaltia i que l’empremta de l’evolució de les cèl·lules tumorals permet, en alguns casos, predir com avançarà. De fet, en casos de leucèmia limfocítica crònica que de sobte es transformen en una leucèmia de creixement ràpid –es coneix com a transformació de Richter en l’àmbit mèdic–, EVOFLUX pot detectar la “llavor” d’aquesta transformació dècades abans que la malaltia es manifesti. Això vol dir que poden detectar cèl·lules que ja porten un marcador no només de malignitat sinó també de l’agressivitat del procés tumoral que anys més tard iniciaran.
Identificar si la presència de tumors en diferents parts és fruit de la metàstasi d’un únic càncer primari o si de fet són dues malalties diferents, o poder preveure la futura agressivitat d’una leucèmia són dos exemples de com aquest codi de barres permet un diagnòstic més precís del càncer que ens porta també tractaments més efectius de la malaltia.